Datos personales

Barcelona
Soy un poeta herido, pues mi ser más querido, mi madre, ha fallecido.Padezco desde el 14 de enero de 2006, y todavía recuerdo la espontaneidad de su carácter y toda su genialidad: Josefina Albero Quilez

jueves, 30 de septiembre de 2010

cantando bajo la lluvia
agua y tormenta
suena mi voz
suena mi corazón
suena mi batería
suena mi yo interior
he soñado mil veces nuestra reconciliación
he vivido cientos de veces un reencuentro
quiero convivir contigo
quiero ser feliz  a tu lado
no soy sumiso a todas tus palabras
solo a las que son importantes
me gusta debatirlas contigo
soñar es mi destino
volar contigo en este mundo marino
mis referencias
las encontraré en el camino
y a veces serán coincidentes o no
dispares y diferentes
mis referencias
las iré descubriendo
hasta ahora eras tú
pero yo me escindo de tu carácter
y venzo el autoritarismo
gracias por apoyarme
y gracias por haberme instruido en parte
mi camino
el camino de la verdad y la honestidad
de las buenas palabras y la sencillez
el camino con piedras que se convierten en arenilla
el punto por el que lucho cada día
en  honor a mi madre
que fallecida, me dice:
Trabaja duro, trabaja
Ai la tieta, amb la seva veu dansaire
fa goig de veure-la felíç i riallera
Ai la tieta, amb la seva  veu melosa
fa goig de veure-la carinyosa
Ai la tieta, com m' estimo la tienta

miércoles, 29 de septiembre de 2010

Com m'agradaria cantar-te a l'oida, mare
com m'agradaria petonejar les teves manetes, mare
com m' agradaria escoltar la intensitat suau de la teva veu, mare
com m' agradaria esdevenir una arteria dins el teu cor tan bo,mare
com m' agradaria...
però m'agrada estar amb tu encara que sembli mentida
qui sap? ens veiem el teu  i el meu d'esperits
és la transcendència que s'ha fet teva
Benvinguts a aquest espai subtil i poetic
la tinta va descobrint la veritat i les veritats
ens n'adonem que la vida és plena de somnis
molts que no acaben en res
altres que sí volem i podem aconseguir
jo, personalment, ja he assolit aquest nivell
(amb els meus versos dic i diré)
sóc poeta
Benvinguts a un caliu familiar
un espai d'interacció
on no hi ha ni guanyadors ni perdedors
la lluita és ficticia
tan sols ens hem de recolzar...
per a tenir com a valor el caliu familiar
i els seus poders

lunes, 27 de septiembre de 2010

lucho continuadamente para sobrevivir en esta selva
soy como una ardillita que poco a poco va faenando
me gusta saltar y volar
ya que en un salto he soñado un par de veces, subiendo y cayendo
hoy me encuentro solo
realmente solo
debo de  sacar faena desde el hígado
suelo sobreponerme y tirar hacia delante
me gusta ser valiente para autosuperarme
no debo autocastigarme con exigencias
hoy amanece un día especial
martes y 13
hoy amanecía oscuro
pero la luz fue iluminando el blanco de mi ventanal
hoy amanecía oscuro
pero la luz fue iluminando mi espíritu de libertad
hoy amaneció oscuro
pero fui al jornal, y estoy seguro de tu satisfacción puesta en mi esfuerzo

miércoles, 22 de septiembre de 2010

cançó rera cançó
llàgrima rera llàgrima
festa rera festa
amor rera amor
boda rera boda
passió rera passió
nedó rera nedó
cançó de nanes rera nedó
la veritat és que no hi ha raó per estar emprenyat
pots estar una mica incomode però...
ets lluitador i t'ho passes de llarg
la feina és la que  hi ha i tu vas fent passes de bebé
per arribar a fer l' any i succesivament la resta d' anys
i és que amb aquesta màxima es pot anar i arribar enlloc
és la d'un company de feina anomenat Vicenç Ferrer que em parla dels pasitos de bebé i el seu poder
tornaré a neixer
em reencarnaré en bruixa
i em  lligaré a tots els bruixots
al final, quan me'n cansi els convertiré en  granotes i després els faré princeps i m'hi casaré
gràcies a tu, que em vares parir, avui et puc oferir aquests versos
demà dia 23 de setembre es el meu aniversari
i ho celebraré estant en el record teu intensament
em vares inculcar valors com l' empatia i solidaritat
em vares oferir una sensibilitat excepcional
somniavem el mateix camí
i tindrem el mateix destí
la foscor de la mort
però penso encara que s'hi obrirà una petita escletxa de llum
i podré veure't aquestes manetes tan bufones que tens
M'agrada tafanejar d' aqui i d'allà
soc com un ratoli que va esboixerrat
soc com un mosquit ple de ràbia
però  jo continuo volent viure sense stress
em  poso davant la pantalla
i m'explico coses a mi mateix
sóc un privilegiat d' haver arribat al món universitari
i la meva mare n'estaria d'orgullosa
el meu pare ho està, la tieta i la germana també
us estimo lectors meus!!!

martes, 21 de septiembre de 2010

soy totalmente una  persona entera
gracias a ti, estoy donde estoy
he luchado para llegar a aquí
y ha valido la pena
por tanto no echo la toalla
sino que daré mucha y buena guerra
canto bajo la luz de la luna
en una noche estrellada de verano
veo cantidad de constelaciones
y me entra un cosquilleo cuando las estrellas hacen chispa
canto y compongo poemas
la noche me inspira y me relaja al mismo tiempo
soy un afortunado
veo cantidad de constelaciones
me agrada la verdad por encima de todo
solvento los problemas tal y como vienen
no me preocupo por el futuro y sus condicionantes
elimino los "Y si...."
así vivo el día a día" estimada María
calculo desde la distancia el asunto en cuestión
trato de solucionarlo
si no puedo pido ayuda
si puedo tiro yo mismo para delante
en fin trabajo sin estresarme ni   perder el tiempo
sóc gracienc de mena
sóc català d'esperit
sóc europeu de pensament
i irremediablement sóc nascut a Espanya,  però ara  per ara,tant se val
vivim en democràcia!!!
ahora entiendo porque estaba tan molesto
estaba obsesionado en  un circulo vicioso
una espiral de angustia impertinente
que no me dejaba disfrutar del buen tiempo
mas ahora pasó ya la tormenta
y empiezo a recoger los frutos del bienestar
con tan solo valiun de 5 he podido remontar
Me gustan las melodias del jazz
mi  poesia sabe a Woody Allen
mi sonrisa es poderosa
mi alma, un  prodigio...
por ser de ti tu hijo

domingo, 19 de septiembre de 2010

es el darrer poema....
es la fi de la vida....
es el  destí...
es la  magia....
es la sensibilitat..
és tot  amor
i amb l' amor anem com amb la veritat
ben alts, amb el cap ben alt                                        
Som-hi campió
som els dos   nedons
la    Carol i   En Dani
dos patufets          ben             marranets
fills de Carles   i Fina
i ens estimem i fem  pinya
gràcies a  Dèu estem orgullosos de nosaltres mateixos
 el  Senyor, milers  de petons  per a el l
que es   qui ens          ha donat  el do de la vida i la  nostalgia del dol
canto com un marrec
pero escric com en Shakespeare
la meva poesia arrela sentiments  profunds
és  un plaer saber    que hi ha     algu que t' escrigui
és un privilegi compartir la poesia
ho signa,:
el  Club de los    Poetas de hoy y de siempre
i en representació:
Daniel  Vila Albero
gracies a Dèu per la llum i els ulls que  m'ha brindat
puc  veure i respirar l' amor
puc cantar-te a l' oida
i sé que m'escoltes Senyor
et  veig amb    la teva divina   llum
i m'  agrada   lloar el teu   nom
Aleluia, aleluia
visca  el Senyor!   
gràcies a Deu que m'ha donat el do d'escriure
gracies senyor, la mare  es dins els meus poemes
i jo canto el seu nom constantment
per que  ens donava afecte  dins el  caliu familiar
i per  que es mereix  un reconeixement com  a persona, mare i esposa
sempre dins nostre, els teus: el pare,la Carol, la tieta i en Dani
sóc un jove poeta
poeta de la vida i la transcendencia
del dol  i la mort
de la vida, renoi
d'ambdos  contraposats
tot  i que  jo formo part del  primer
la mare descansa en el seu  divà
on  em veu  desde el cel amb  el seu tarannà

sábado, 18 de septiembre de 2010

cançó de tardor
la màgia de la serenor
el llibre malèfic de l' amor
una vida, la teva, val un tresor
avui som diumenge
pots veure la tele, escoltar la ràdio, llegir el diari, connectar-me a la xarxa
avui som  diumenge
pots anar a caminar, de botigues etc
tu tries el camí
avui, aqui i ara qui trepitja sóc jo!!!
serenor i seguretat
parlar-se a un mateix que no  hi ha cap mena de perill ni hostilitat
molta gent et dona suport
i molts t' estimen amb delit
gràcies companys, per anar amb mi!
abans d'escriure penso una mica el tema que desenvoluparé
però moltes vegades és l' inconscient qui parla per mi
escric perque m'agrada i ho faig des del compromís del desenvolupament personal propi
la psicologia reforça la meva poesia
i els poemes són cada vegada més terapeutics
aixi doncs vaig creixent i madurant
soc com la fruita
gràcies a tu entenc de poesia i sensibilitat
gràcies a tu conec estrofes ben poetiques
gràcies a tu gaudeixo de les cançons més romàntiques
gracies a tu dibuixo mapes emocionals que cerquen l'amistat
també vull l'amor i el sexe, però en segon terme
perque qualsevol relació de  parella ha de tenir una ruta
la ruta del respecte i la comunicació
en el goig de la sapiencia
en el cami cap a la veritat
en el riu de la felicitat
en la conca de la intimitat
somriem plegats
perque ens estimem
i volem millorar
volem ser els millors?
no
volem autosuperar-nos
volem ser tal com som
lluitant amb la rutina
grandes son las líneas que dibujas en el papel
la figura de una paloma con un ángel al lado
son denotación de calma y transcendencia
ay si  mi Dios me escuchara el rincón de mis lamentaciones
si pudiese acercarme al espiritu que se dio por perdido
terrenalmente
de forma inequívoca
eras y estás ahora aquí en estas palabras siguientes de madre y esposa:
Josefina Albero Quilez
No quiero dejar de soñar
no quiero dejar de implicarme
no quiero dejar que me pisen
no quiero dejar que me arrebaten el camino
tan solo os quiero para que escuchéis mis escritos
os quiero porque sé que os recuerdo a mi madre
os quiero por todo cuánto habéis hecho por y para mi
y jamás dejaré de escribir estas líneas conciliadoras
pues no quiero dejar de caminar por el sendero del afecto
Siempre hallo en ti aquella calma tan especial


Aquella espita de sonrisa que tanto me hace llorar

Eres quien inspira mis sentimientos más hondos

La devoción por encontrar senderos afectivos

Siempre hallo en ti la moneda de cambio de los nervios por la simpatía

Aquella imagen divina a la que me encomiendo

Eres la persona de las personalidades

Tus verbos jamás se perderán en el olvido

Pasarán a la historia gracias a mis poemas

Que están llenos de vida aún con tu ausencia

jueves, 16 de septiembre de 2010

aigua que s'esmuny per un forat
màgia d'un poema
els versos ja ens porten l'amor
som meravellosos
som grans
i ho som   perque ens estimem
no som durs els uns amb els altres
ens agrada compartir estones petites, pero allhora intensos
aixi doncs no renunciem al cor
simplement ens estimem!
ara arriba el vent de la  il·lusió
el consorci de la vida
la planificació del segon, l'hora i el minut
amb el vent, s'acompleixen somnis
és la magnitud del viure
el goig de poder respirar i continuar el camí
em vas ensenyar a estimar
i mai no deixaré de fer-ho
solsament  miraré el cel comptant 10 segons
i passaré a  l'acció de donar afecte
aixi doncs, no serà pas dificil estimar la gent
des del més llunyà al més proper
sóc fidel al teu tarannà
m' estimo a mi mateix com em vares ensenyar a estimar a l'altri
em vas dur 9 mesos dins la panxeta
i un 23 de setembre de 1973 em vares parir
ara en faré 37 ben aviat
i m' he convertit en el teu poeta preferit
li faig un petó al teu pit
això ara, perque quan vas morir no vaig poder fer-ho
i sé que el teu pit és dins el meu i per tant m'estimo tant...
que no hi ha cap regal que ni superi la teva essencia ni la teva sapiencia
sentiment rera sentiment
només hi ha dues veritats: la llibertat i l'afecte
que combinats són la màgia del voler estimar lliurement
la llibertat sempre ha existit
i l' afecte és la meva pasió exquisita
t'estimo com  tu m'estimes
i ens estimem des de la  llibertat més pura  i  nua
gràcies Senyor, la llibertat d' estimar ja és un fet a casa
Hola mare
torno a estar aquí amb tu
i tinc ganes de plorar-te
però no ho faré
perque tu no voldries veure'm abatut
Mare, el teu cor era puresa
un terç era del pare
un segon terç era de la teva filla
i el darrer era meu
N' estem d'enamorats d'aquests terços
ens agrada recordar-te...no podem fer res més
pero a les nits, en el silenci més intim, sentim el teu bategar
i ens emocionem
lluitem per continuar sense tu
lluitem per donar valor a  la  vida d'acord amb la teva transcendencia
lluitem, en definitiva, per lloar el teu nom i no llençar pas la tovallola
visca la lluita! visca l'acció!, visca el viure!
silenci i maduresa
gran és qui ho respecta
goig i privilegi per a qui el respira
meravelles de la vida
silencis perduts, silencis aprofitats
em vesteixo
em poso el color vermell
i uns texans
sembla que vagi tirada  per la vida
però només ho sembla
perque aprofito minut rera minut
rera rera vers
el temps  poetic del  meu ésser
la llibertat
silenci...
arriba l'hora d'un  petó
gemego amb la il·lusió de fer-te més fort
canto i somric a la vida
camino i m'atanso a descobrir noves vides
em retrobo amb tu, mare...
que tot  i ser defallida ets a les manetes del meu cor
altre cop sóc jo
sí aquest vers que somriu
i fa reviure rialles d'ahir i d'avui
mirant vers el futur
miro d'actuar amb ètica
i la vida em torna somriures
és magnific entendre's a un mateix
la vida psiquica es tot un mon

miércoles, 15 de septiembre de 2010

batallamos cuánto podemos
solventamos cuánto podemos
nos engrandecemos cuánto podemos
nos enriquecemos
nos conocemos
nos maduramos
nos hacemos un poquito importantes
somos unos chicos valientes
deslumbramos y al tiempo, nos convertimos en rayos de luz
silencios que enmascaran una amistad
silencios que lo  perdonan todo
silencios que cantan y entonan canciones y versos
silencio de silencios
el silencio, el final del día
a punto de encontrar el equilibrio
cuántos placeres da esta vida
cuántas cosas mágicas nos depara
con cuántos sustos nos azota
con cuántas sorpresas nos lleva
vida, totalmente fe en la vida
es el camino a la felicidad y a la plenitud
nos entrelazamos
nos ayudamos
nos escuchamos
nos sinceramos
nos cantamos
nos soñamos
nos vivimos
nos queremos
somos padre e hijo
Hoy he salido a la calle a caminar
he dado cientos de pasos para llegar hacia ti
me he regocijado durante el camino gracias a tu luz, pura energía
mientras irradiabas he batallado
y ahora, ya al atardecer, cuando menguas... me siento cada vez  un poquito más relajado
me siento totalmente vivo

martes, 14 de septiembre de 2010

te utillizo para canalizar mis miedos
para reafirmarme
para solidarizarme con quienes me quieren
sois vosotros, mi familia...gracias a Dios están por mi
salgo a la calle
y observo las luces  y los tonos de las casas
me distraigo
me emociono al recordar a mi madre
y entonces busco el apoyo de la Carol
está presente en muchos momentos de mi vida
apoyándome hasta nunca más

lunes, 13 de septiembre de 2010

estoy  relajado y adormilado
en frente, el sol y un paisaje de costa
me estoy dorando poco a  poco
y cada vez   que bebo agua me siento purificado
el agua y el sol, dos grandes amigos míos

viernes, 10 de septiembre de 2010

s'acaba el temps per a escriure aqui al blog
m'agrada molt venir al punt a regalar part de la meva poesia
n' estic de content
vull fer-vos sensibles a la meva felicitat
cerco la felicitat
perque vull gaudir de la meva intimitat i de la interacció amb la vida
cerco petons i abraçades
perque vull gaudir de l' afecte i  la seva intensitat pel meu jo
cerco felicitat i amor
dues coses que són inseparables
dues coses que són meravelloses
us estima la meva propia xispa de felicitat
endavant amor!
endavant felicitat!
somnio que soc amb tu al pol nord
que ens agafem  per  no passar fred
amb la  il·lusió de fer camí plegats
tot i tenir fred somnio paisatges i colors blancs
i m' imagino de fer-te més d' un petó
és la il·lusió que hi ha dins el meu cor
d' aqui a no res cantaré com un boig
podré  fer-ho amb força
amb intensitat i intenció
amb gens de desperdici i amb il·lusió
cantaré
i fruiré d' escoltar-me la meva propia veu
seré jo mateix
el pare dels meus versos
la joia de totes les joies
som aqui
tu i jo
mà i teclat
solvencia i soledat
cançó rera cançó
rialles de veritat
quant toco una tecla...
esclata una melodia
esclata la passió intensa de la follia
val la pena estudiar-ho a fons
és el camí més preciós que mai havia vist
té aigua i verd
es el paissatge ceretà
el de la vall de la Cerdanya
anem a fer-hi una excursió
tots hi tenim allí el futur del nostre horitzó
grans són les teves pases  d' autosuperació
el primer que fas es calmar-te
i després passes a la millor de les accions possibles
ets llest i tens una intuició immillorable
gràcies al teu cor puc i sé estimar-me  a mi mateix
de res no val autocastigar-se
hi tinc un futur per endavant
i en sortiré triomfant
no som a Groenlandia
som al Pirineu Català
gaudint dels paissatges verds i de  l'aigua en forma de rierols
cantem units  per aquestes belleses
perque aqui no es respira com enlloc
no sóc pas un ignorant
sóc la ment més  prodigiosa que mai s' havia conegut
sóc el poeta més espontani que mai s' havia sentit
els meus versos tenen força  perque estan fets amb molta cura i afecte
és l'amor de la mare qui m'inspira
tot i que sigui defallida
ella em fa produir continuadament nous i nous poemes
les lletres són lletres de la seva sang
i el ritme és el bategar del seu cor
ella és la meva musa
i té un nom ben especial
Josefina Albero Quilez
sóc ben feliç
perque porto bé  les  meves coses
la feina, la familia i el meu jo personal
poder hauria de canviar l'  ordre de la sequencia
jo com a persona, jo dins la familia i jo en la feina
millor així, més coherent
sóc català
autonomista o independentista?
no ho tinc gaire clar
autonomista millor poder
tot i que la independencia sembla la cura economica del nostre país
no hi entenc
perdoneu que acabi aqui el poema politic
canto meravelles de la vida
canto intimitats als meus amics
comparteixo el temps i la gloria
comparteixo el goig de la convivencia
continuo lluitant i fent camí
continuo escrivint
decideixo per a mi
decideixo amb fermesa
sols així podré arribar a ser feliç
la vida sembla difícil però no és tan com la imaginem
sóc un especialista en dramatitzar
i haig d'apendre a caminar sense nervis
solució: canviar d' aires, anar a donar un volt....
racionalitzar i relativitzar
que és més important: una maleta o jo mateix
és obvi que la maleta queda en segon terme
encara que jo hi sigui el responsable allò rellevant és la meva integritat
per tant canto a l'alegria  perque vull ser feliç i no pas un amargat
Sí soc jo altre cop
aquella ment pensaire i aquell foll ple de ganes de viure
que es va superant dia rera dia
n' estic d'  orgullos de mi mateix
tot i que a vegades acumulo tensió
però jo sóc valent i lluitador
i  no em retiro a la primera
aquesta es la rao de la magia d'aquests versos
visca l' esperit d' en Dani
mireu com trepitja, com decideix, com actua...

jueves, 9 de septiembre de 2010

ambientes tórridos
sol incandescente
luz que enamora
temperatura alocada
pensamientos tranquilos
soles de ayer y de hoy
irradia su luz
y observo tu tebia tez
surge del calor del verano
surge de la nada
surge de la humedad de la playa
surge de la sal del mar
surge de los ambientes pintorescos
surge y nace un nuevo ser
una  persona allegada a la vida
por la que está dispuesto a luchar
surgía de la nada y ahora ya se configura como un todo
Calor de labios que desean agua fresca
besos intensos de verano
empiezan a hervir las hormonas
todo son tetas y culos
todo se reduce a lo mismo
pero cuidado...que no te enganchen por detrás
hay mucho depravado suelto
es un consejo del FROM
Federacion racista obsesos mezquinos
vaig a fer el poema 400
són moltes poesies i reflexions
no sé d'on venim ni on pararem
però el que tinc segur és que donaré el pit per estimar i ser feliç
m' agrada escriure però sóc el suficientment intel·ligent com per fer-ho professionalment
escric i el món de la lirica trontolla
es la força dels meus poemes que trenquen motllos
es un do natural, es el privilegi pel qual Deu em va triar
i gràcies a aquest puc expressar l'afecte de manera directe
sense tabus, amb "gràcia i salero"
sóc en essència un universitari que explora l'univers intensament
sóc qui investiga amb el coneixement
sóc l´aligot que sobrevola i protegeix la casa
sóc una  persona madura i sensible alhora
m'agrada escoltar a les persones
i sobretot fer molts i molts petons i abraçades

miércoles, 8 de septiembre de 2010

estic embadalit de la força del teu pit
quan xoquem espeteguen dues forces màgiques
la de la fortalesa i la de la sensibilitat
sembla que no ens hi entenguem
però ens respectem i ens parlem
som dues ànimes diferents que s'estimen
i escorcem distàncies per l'amor que ens uneix
gràcies Senyor pel do de l' afecte!!!
Sóc jo, ben humil
el meu esperit és nu...és verge
no hi cap condició maleïda
m'agrada estimar i esser correspost
valoro els principis de  la poesia...
una etica de pensaments
i gaudeixo de la lirica
quan encara recordo el dol melangiós de la mare...defallida
però ben viva dins el meu cor
present a les meves ritmes

martes, 7 de septiembre de 2010

preval la raó sobre l'acció i elimina l' emoció negativa
es a dir rebem una informació
després la processem
pensem i raonem una sortida
i finalment  passem a l'acció
pensem, actuem i ens adapten
solsament hi veig per un bri de llum
el que té la teva cuirassa
però no hi veig malícia sinò benevolència
hi ha  un cor al darrera que  estima bategant constantment
és el millor estat en què pots arribar a trobart-te
amb la meva complicitat
la companyia d'un jove
que també  t'aprecia
i que vol sentir més a  prop la intensitat del teu cor
no estem pas sols
ens separen tres quarts d' hora caminant
trenquem el ritme habitual d' una relació que era errant
ens parlem
prenem un café
i quan ens acomiadem ens fem un petó
és la millor caricia que ens hem  pogut donar
és la plasmació de l' estima, entre tu i jo, pare
m' escolto el senyal del meu cor
és un bategar inacabable
sóc ple d' amor
i amb desfici em dedico a estimar-te
ets un fill exemplar
perque t' inculco una serie de valors morals
i tu hi ets atent i els apliques
em fas sentir  pare de veritat
gràcies fill meu
respiro el goig de la  vida
m'atanso a fer-me teu
em defenses l'honor
ets una gran persona
amb geni i perseverancia
lluitador, com volia i vol la mare

lunes, 6 de septiembre de 2010

assolir un cim
és com un repte
però no et comparis amb el que fa la resta
fica-hi ganes
i digue'm quant m'estimes
continues duent una rosa als llavis
la màgia de la vida fa lluentor del teu esperit
la rosa fa gala de la teva espontaneitat
i tots qui et coneixem t' estimem
no perdis l' esperit de lluita
cap endavant!!!
quants boigs erem?
quants treballavem?
quants escriviem?
quants somniavem?
quants estimaven?
certament, jo era un d' ells
de la resta  n'he  perdut la pista
el control va contra l' angoixa
és una lluita constant
la raó contra la emoció
però val la  pena fer-la
perque després hi ha recompensa
la llibertat
aventurer
que cerca mines d'or
silenci pels indis
treball dur
i dones
carícies i algun que altre fill indesitjat
silenci rera silenci
vesprada rera vesprada
el dia s'acaba
i comença la nit
és de bruixes i esperits
de mags i il·lusionistes
de vida continuada i essència divina...
hi ha una ànima ben especial
la del Senyor
continuo amb esma el camí
no deixo de ser amb tu
al teu voraviu
et protegeixo
i m' endolceix la teva escalfor
perque conec de la força del teu amor
que sempre m'ha estimat amb intensitat
viatjo amb una bossa plena de galetes  i ampolles d'aigua
en un dia visito 4 o 5 pobles
i menjo sopa de galetes matí, dia i nit
sóc feliç així, malgrat tot
i no sóc  pas vulnerable
la meva sensibilitat s'ha forjat una cuirassa
gràcies a les sopes de galetes
sé que em puc expressar amb llibertat
que puc arribar a alimentar la nostra convivència
i que el grau de compenetració pot ser excel·lent
sé que no em vols cap mal
que et  preocupes de mi
i que en  el moment menys inesperat ens estarem abraçant
no ho dubto pas:l' amor no té fronteres
m'agrada el calze sagrat
perque s'hi veu aigua ben pura
em depura tot el  cos
i em renova les energies del tòrax
el cor i l' abdomen fan  ballaruques
i llavors hi   ha un moment....
recordo a Crist
bec de la seva aigua
i em retrobo amb la Fina
la meva mare
sóc jo altre cop
qui perd la por a la por
sóc jo altra vegada
qui perd l'angoixa  a l'angoixa
sóc jo
que ara trobo un rierol...
que em porta a una cabana
on no hi viuen ni la por ni l' angoixa
on es respira l'oxigen de l'amor
essència metafísica pura
amb sencillesa
amb bategars profunds
vaig amorossint el nostre viatge
aigua fresca, molsa i bolets
cançons de muntanya
i somriures de goig
estem arribant al cim
tu i jo
fill i pare
somnio més d'una vegada durant la foscor
no em desinflo per quedar-me sol
agafo seguretat amb mi mateix
sóc l' ànima de les ànimes
el bressol màgic que duu un nedó
el nostre fill
m' agrades per tot el que em dones
m' agrades per tot el que em desitjes
m' agrades per tot el que m' ensenyes
m' agrades per tot el que em dediques
Sí, Dolors, m'agrades pel que ets
una gran amiga
Em castigo a mi mateix
però jo no vull tenir la seva fortalesa
vull i espero ètica de la vida...
no pas ni enfrontaments ni batusses
sóc gran
el meu cor respira gran
I quan escric em converteixo en un pastís
deliciós i immillorable

sábado, 4 de septiembre de 2010

el mar silencia rumors
el mar aguarda tresors
el mar dilueix tensions
el mar amaga taurons
el mar...ai, el mar
forma part de l'essència del meu cantar
goig i templança
gemecs de complaença
oci gaudit
energia del pit
goig, templança, gaudiment i energia
les 4 paraules màgiques per  a la felicitat
respirem el mateix oxigen
i tenim el mateix gen
som germans de sang
i sempre acabem cantant
vivim en sintonia
aprofitant l'energia
la vida ens somriu
i és que cada cuca viu
ja torno a ser aqui amb sil·labes, paraules i ritmes
tan sols vull aconseguir el ritme entre elles
és per això que encetó un tros de pernil
i continuo escrivint seguint el fil
m'agrada veure'm somriure
és el goig de viure
i quan acabi aquesta cançó
esbrinaré de mi allò que és de debò
silenci...
visquem amb la pau del silenci
gracias madre por haberme  parido
gracias padre por haberme  ayudado
gracias madre  por darme sensibilidad
gracias padre por espavilarme
gracias mama y papa
por todo cuanto habeis hecho por mi
y por la educacion  recibida
LA sapiencia está en la cima
el placeer viene a continuación
vivimos para ser un poquito personas y tambien para husmear en la felicidad
juntos dibujamos una ruta conjunta
y empezamos a andar
nos encontramos con nuestros miedos y debilidades
pero apartamos  las piedras del camino
empezamos a cantar
asi forjamos nuestra intimidad

viernes, 3 de septiembre de 2010

ets gran com una balena
i forta com un toro
ets sensible com una nina
i ets màgica com una vareta
ets tu
la Fina
que continuament em robes el temps
perque primer em vares donar la vida
i ara em dones les paraules de la teva propia poesia
quan canto
la llum fa pampallugues d' emoció
el meu cor es corpren d'acció i senisbilitat
el meu interior gaudeix de la teva complicitat
quan canto
els ocells volen més alt
els meus sentiments se senten més purs
els meus plaers esdeven caiguts del cel
quan penso en tu
somnio en un estel que cau de dalt a baix
m'agrada escoltar el teu silenci prodigiós
quan les mirades ho diuen tot entre tu i jo
ets un tros de pa
ets un crostó petitó
ets saborós  i esponjós
ets gran i petit alhora
la mesura ideal
et mossego i mossego l'inimaginable
et canto i canto al Senyor
et  perdono i Ell em perdona a mi
sóc sang de la teva sang
estic emfarinat amb aquesta
i per això... porto el teu cognom
Daniel Vila Albero

La familia Albero fou una familia molt sencilla i humana
tenien una botiga de fruita i verdures
els avis es deien Julian i  Isabel
i la germana gran Montserrat
eren i son encara meravellosos
escolto el teu gemegar
i endevino les teves accions
escolto el teu plor
i cerco les teves pors
mai no  ha passat res
has sortit triomfador
i has continuat el camí
gràcies a tu, comprenc més les coses...
sobre la familia, sobre mi i les amistats
t'envio un petó per a que tu Fina, el rebis en el cel
i puguis gaudir-ne eternament
Ai, estimada meva
en quants moments del dia penso amb tu...
quantes vegades recordo el nostre primer petó
surto al carrer i  no em puc oblidar de cap de les nostres cançons
quina meravella ha estat la nostra relació
ara, però, encara millorarà, tindrem un fill
i serà valent, com els pares, ben valent
grandesa espiritual
imaginació d' esglai
esperit de superació
mort d'allò  que és brutícia
silenci tenebrós
aldarulls de matinada
algú, jove, s'ha pres més d'una copa
no ho feu tan difícil
la vida és sencilla, gens perillosa
Quin goig més gran veure la teva figura sota l'ombra del nostre pi
quina meravella la dolçor de la teva mirada cap a l'horitzó
el man ens reporta saviesa i la saviesa, experiència
som feliços perque ho hem triat nosaltres
la vida ens ajuda a fer camí
i per això, ara som sota un pi

miércoles, 1 de septiembre de 2010

cada dia que  passa veig com l'ansietat matinal es pot obviar
venint aqui a escriure
o fent encàrregs o altres tasques
lluitem contra aquesta emoció, PENSANT
ja  passaràs
no em faràs mal
només patiré una miqueta
però em distrauré
cantaré a la vida
i als somriures
daré felicitat a mi i als qui m'envolteu
sóc d' una mena  tranquil·la
reflexiu, innocent i de bona pasta
gràcies a vosaltres que m' escolteu...
puc escriure versos a rauxes
i n' estic content
perquè el món em coneix i jo conec el meu
sent optimista ho superaré
sent fort ho superaré
tenint-ne ganes ho superaré
passant a l' acció trencaré peixos que es mosseguen la cua
no em doldrà dir-te el que  penso
però ho faig perque m'entenguis
t'ho diré clar i català
no em fas por
ni tu ni ningú
compartim
sang i dol
però ens en sortim
mirem el cel i hi  veiem un somriure
és la nostra estimada Fina
que ens acompanya a la nostra vida
em  torno a retrobar a aquesta  pagina web
i m' agrada, perque  hi escric
els meus neguits i pors me'ls guardo  per un vell amic terapeuta
les alegries i ganes de viure les trec ara en fora
visca en  Daniel Vila Albero
visca la seva empenta
visca la seva poesia
visca la seva   persona
visca
al venir cap aquí
la pantalla em dona il·lusions i esperança
perque jo vull  portar una vida normal i digne
vull que em coneguin com el Daniel  Vila  Albero
i per la meva faceta humana i literària (poesia)
aconseguir poemes varis
sobre la vida
sobre els ideals
sobre les cançons
sobre les ànimes solidàries
sobre tu i jo
canto amb delit
somric sense límits
ballo amb gràcia
escric sense parades
sóc feliç
gaudint de cada una d'aquestes accions
em compenetro amb la realitat
em dono ales per autosuperar-me
i no paro d' escriure
el meu món és el  de les paraules ben dites
Sóc en Dani
el meu nom complet és Daniel Vila Albero
estic  orgullós dels meus cognoms i això  significa que també dels pares
la mare em va donar  la sensibilitat
el pare la constància i la fermesa
i tinc més éssers estimats, com ara la Càrol (ma germana) i la tieta Montserrat
tinc un dolor al cor
que és qui em dona la  por
però tinc també una flor
de la qual en gaudeixo l'olor
és la màgia de l'esperança
la definició de la voluntat
la precisió de l' acció
la millor orientació