Datos personales

Barcelona
Soy un poeta herido, pues mi ser más querido, mi madre, ha fallecido.Padezco desde el 14 de enero de 2006, y todavía recuerdo la espontaneidad de su carácter y toda su genialidad: Josefina Albero Quilez

viernes, 3 de septiembre de 2010

quan canto
la llum fa pampallugues d' emoció
el meu cor es corpren d'acció i senisbilitat
el meu interior gaudeix de la teva complicitat
quan canto
els ocells volen més alt
els meus sentiments se senten més purs
els meus plaers esdeven caiguts del cel
quan penso en tu
somnio en un estel que cau de dalt a baix
m'agrada escoltar el teu silenci prodigiós
quan les mirades ho diuen tot entre tu i jo
ets un tros de pa
ets un crostó petitó
ets saborós  i esponjós
ets gran i petit alhora
la mesura ideal
et mossego i mossego l'inimaginable
et canto i canto al Senyor
et  perdono i Ell em perdona a mi
sóc sang de la teva sang
estic emfarinat amb aquesta
i per això... porto el teu cognom
Daniel Vila Albero

La familia Albero fou una familia molt sencilla i humana
tenien una botiga de fruita i verdures
els avis es deien Julian i  Isabel
i la germana gran Montserrat
eren i son encara meravellosos
escolto el teu gemegar
i endevino les teves accions
escolto el teu plor
i cerco les teves pors
mai no  ha passat res
has sortit triomfador
i has continuat el camí
gràcies a tu, comprenc més les coses...
sobre la familia, sobre mi i les amistats
t'envio un petó per a que tu Fina, el rebis en el cel
i puguis gaudir-ne eternament
Ai, estimada meva
en quants moments del dia penso amb tu...
quantes vegades recordo el nostre primer petó
surto al carrer i  no em puc oblidar de cap de les nostres cançons
quina meravella ha estat la nostra relació
ara, però, encara millorarà, tindrem un fill
i serà valent, com els pares, ben valent
grandesa espiritual
imaginació d' esglai
esperit de superació
mort d'allò  que és brutícia
silenci tenebrós
aldarulls de matinada
algú, jove, s'ha pres més d'una copa
no ho feu tan difícil
la vida és sencilla, gens perillosa
Quin goig més gran veure la teva figura sota l'ombra del nostre pi
quina meravella la dolçor de la teva mirada cap a l'horitzó
el man ens reporta saviesa i la saviesa, experiència
som feliços perque ho hem triat nosaltres
la vida ens ajuda a fer camí
i per això, ara som sota un pi

miércoles, 1 de septiembre de 2010

cada dia que  passa veig com l'ansietat matinal es pot obviar
venint aqui a escriure
o fent encàrregs o altres tasques
lluitem contra aquesta emoció, PENSANT
ja  passaràs
no em faràs mal
només patiré una miqueta
però em distrauré
cantaré a la vida
i als somriures
daré felicitat a mi i als qui m'envolteu