Datos personales

Barcelona
Soy un poeta herido, pues mi ser más querido, mi madre, ha fallecido.Padezco desde el 14 de enero de 2006, y todavía recuerdo la espontaneidad de su carácter y toda su genialidad: Josefina Albero Quilez

martes, 20 de mayo de 2014

Agua estancada... peces cansados
agua mansa...peces perezosos
entre dos aguas viven los peces, ora aletargados ora con sueño
pero mantienen una ilusión: el  agua les refleja su cuerpo entre las rocas del lecho del río
¡y ya no sienten ni la desolación ni el frío!

domingo, 30 de marzo de 2014

te quiero

te quiero
respeto tu terreno
impacto en tu pecho
me alegro
me sonrojo
atisbo la luz
y me calienta la voz de tu luna

de veras

con la mano en el pecho todavia siento el dolor de nuestra relación
mas ha llegado el momento de la bendición de las palabras compartidas
ahora tengo la oportunidad de volver hacia atrás
de luchar por aquello nuestro que se había disipado sin más
miles de gracias por tus frecuentes y recientes atenciones
te dibujo junto al barco y tu mar...para recibir con fuerza tus aullidos de felicidad... siempre prestaré atencion  a tus palabras...para poder sobrevivir con un mínimo de dignidad

domingo, 15 de diciembre de 2013

el dolor dentro del cuerpo
el valorar las cosas positivamente
el volver a nacer
el saber usar la propia libertad
cientos de sueños
ganancia de pescadores
grande...la vida
una convivencia compartida
la genialidad de una madre fallecida
el beso siempre querido
el hijo que jamás de ti se olvida
tu Dani

martes, 15 de octubre de 2013

Mi madre, mi amiga ausente...
recuerdos del aquí y del más allá haciendo eco en el horizonte
mi mujer predilecta
el sueño perfecto
una vida compartida
un silbido amable de la brisa... que nos curte ante la muerte
un duro golpe que me ha costado encajar

jueves, 19 de septiembre de 2013

Avui escric el que sento per a tu mare i a tots als teus éssers estimats
el rei és el  pare, la  Carol és magnifica i la tieta porta la teva sang
tots plegats hem conviscut al teu voltant i n'hem extret del teu esperit la nostra felicitat
ara més que mai fem pinya...construim   móns positius i optimistes
i definim el nostre tarannà basant-se en l'educació que ens vares donar
uns principis totalment plens d'humanitat, etica i sensibilitat...
la mateixa amb què preten lloar-te la teva condició de mare i esposa en aquestes línies...
que mai  no moren, romanen en l'infinit...sí, perquè la teva ànima és universal i continua sent transcendent
una carícia  a la teva carona és un privilegi...perquè hi apareix tot l'amor que ens vares ensenyar a donar... altruistament, humanament, amb transparència i amb la llum màgica del teu cor
t'estima qui t'escriu,  i avui ho fa especialment el teu fill
Petons d'intimitat per tu,mare.

lunes, 16 de septiembre de 2013

Hablando con la Fina

te sacrificaste por tus hijos
eras un alma sencilla y transparente
siempre te recordamos como una madre y esposa excelentes
todas las demás palabras sobran
todavia a dia de hoy te queremos
sobretodo tu hermana, la Carol, el Carlos y el Dani estamos de tu lado